TEXT

Anava caminant pel centre d'Empuiabrava,visitant les paradetes. Hi havia molta gent,sobretot estrangera. Fis i tot hi havia tanta gent que era una mica agobiant. Quan hanava caminant cap a la platja ,tinc el costum de mirar el terra. L'esfalt era vermell lluent,peró de sobte passava de ser d'un vermell cridaner,a granate. Vaig mirar el cel amb les ulleres de sol,l'altre gent tambè se n'adona mirava i es ficà dins dels restaurants. Una fredor que em feia passigolles em feia sentir millor i agafar l'alè. A l'oritzó veia uns núvols carregats,que amenaçava en ploure. D'on estava jo ja sentia la humitat i la sensació de fred. Vaig decidir marxar,però aquells  núvols avançaven ràpidament cap a mi. Els núvols van arribar,em vaig cobrir i va començà a tronar i llampegar molt fort. M'arribà una olor forta a cremat,vaig mirar què passava,i havia caigut un a un apalmera de la paltja. Però no era normal,aquella tempesta,feia un soroll com el dimoni. En els restaurants i hotels varen posar la radio,i l'emissora anuncià directament que,no només ha afectat a Empùriabrava si no tambè a tot el mon. Jo rapidament actuà,i vaig anar a casa,vaig agafar el telèfon,i vaig trucar a la meva faimília. Em varen dir que era una tempesta forta,que estigui tranquil a casa, i que tenqui les finestres. Me vaig quedar a casa amb el meu gos,en Max. Pensava que allò era la fi del mon com deien els maies. Vaig ficar un altre cop la ràdio,amb la emissora de la comarca,la noia de la ràdio digué: - És impressionant la tempesta i la boira a afectat tot el mon,molta gent pensa que venen extraterrestres. Hi han agut molts de morts,per causa dels terratrèmols. A EE.UU han mort quasi tota la població. Al sentí la notícia, em vaig ficar sota el llit am el meu gos,els meus pares estaven treballant,però de sobte aquell soroll tan horroròs,va desaparèixer. Tot va passar. I jo em vaig preguntar: ''És normal això? Perque a passat aquest sintoma?''